Enllaç

I ha passat l’estiu, amb uns bolos fantàstics (especial menció al del Parc de la Seu de Manresa, per la festa major) i ha arribat la tardor i, amb ella, bones notícies: Palance participem en el disc de la Marató de TV3. Fem un “trio” amb els Lexu’s i la Victòria Riba, tot versionant “Que boig el món”, dels Lax’n’Busto, i amb l’esplèndida producció de Toni Ten. El dia 30 de novembre podreu comprar el cd però, mentrestant, feu-ne un tast amb aquest fragment que, molt possiblement, apareixerà al making-off:

http://www.324.cat/video/5349271/altres/El-disc-de-La-Marato

Anuncis

Bon Nadal!

Ho sabeu, que “Superherois”, el nostre disc, tindrà una cançó de Nadal? Es diu “Una postal de Ferrándiz al cor” i és original nostra.
Quan l’assajàvem, vam veure clar que quedaria la mar de bé un cor de nens a mitja cançó. Ens vam posar en contacte amb l’Orfeó Manresà i els va semblar una bona idea. El Lluís Arguijo, el director, en va escoltar la maqueta i aquest dissabte ja hem gravat els cors infantil i juvenil. Ens hem trobat a La Sorda, els locals d’assaig on Palance assagem, valgui la redundància. Hi tenen una sala prou gran per encabir-hi la vintena llarga de nens i nenes que hi han participat. El mític Josep Antoni Castaño “Nyanyo” ha estat el tècnic de gravació.

image

Tal i com va passar l’altre dia amb el quartet de corda, ha estat extraordinari sentir unes veus blanques precioses cantar una de les nostres cançons. Ens agradaria pensar que quan sentiu el disc us arribaran la màgia i l’emoció que hem viscut nosaltres avui.

Cordes

image

Ja ho hem comentat altres vegades. L’acte de crear (una cançó, una pintura, un escrit…) té un component primordialment íntim. En el cas del Xevi, que és qui compon les nostres cançons, primer les comparteix amb la resta del grup i, més tard i si s’hi escau, amb el públic. Però avui ha estat diferent. Hem pogut ESCOLTAR els arranjament per corda que el Xevi tenia dins del cap (primer) i sobre paper, via MIDI (després).
L’Anna Soler (violoncel), l’Alba Logan (viola), l’Anna Clarena i l’Ariadna Padró (violins) han arribat a l’estudi amb puntualitat. Mentre l’Aleix preparava la microfonia, elles han afinat i repassat partitures. Aquelles primeres notes… Escoltar-les per primer cop fetes realitat és un dels plaers més grans que tot músic compositor pot viure.

image

Després, ajustament de nivells, diverses preses per perfilar intencions, atacs dels arcs, etc.
Quan han acabat, Palance ens hem quedat amb la sensació d’haver viscut un dels moments més màgics de la gravació del disc.

GTR’s!

image

Dilluns. Tornem a Can Sons. Comencem amb les guitarres de l’Èdgar. I només les netes. Les que van amb distorsió, overdrive o qualsevol efecte, després. Mètodes del tècnic, l’Aleix!
L’Èdgar és ràpid i s’ho poleix tot en un pimpam. A la tarda, el Jordi amb més guitarres. Hem planificat fer-ho en tres dies, però ens veiem a venir que acabarem abans. Yi-haaaa!

Actualització: el Jordi confirma les previsions. Avui dilluns ens pulim les guitarres netes. Demà dimarts, les distorsions.

Més bateries (i baixos)

image

El Nasi emprèn amb alegria “Els acords més tristos de Peer Gynt”, la setena de les cançons del disc. El Xevi l’acompanya al baix, amb els auriculars posats per seguir la bateria i la claqueta. Al control, l’Èdgar, un dels nostres guitarristes, i l’Aleix Sans, el tècnic a Can Sons, l’estudi on gravem, escolten atents que tot sigui a lloc, la bateria i el baix. Un cop enllestida, en quedaran tres més que (de ben segur) acabarem avui. La setmana vinent, guitarres. Jordi i Èdgar, aneu afinant.

Primer dia de gravació

No són les 9 del matí i ja som a Can Sons, l’estudi del barri de Sant Andreu, a Barcelona,

image

on gravarem el nostre primer disc. Es dirà “Superherois”, per cert.
Tres hores més tard, l’Aleix Sants, el tècnic de so, fa proves amb la bateria. El Nasi, incansable, fa cas de tot el que li diu.
Pum! Pum! Pum!
Sonoritzar una bateria, ja sigui en un bolo o en un estudi, es sempre una feina feixuga.
Bones notícies, però: ja hem esmorzat.