Falset (el Priorat)

Quan veieu el Xevi, el cantant, digueu-li que en el pròxim disc no hi posem tants falsets. No és que no quedin bé, és que són molt difícils d’afinar.

image

Ja encarem la recta final de la gravació amb les veus. I a l’hora de fer segones i terceres hi ha els inevitables falsets. Suor sí. Sang i llàgrimes, afortunadament no. Són veus delicades però les fem amb “carinyo” i funcionen. I hem començat el matí fent-ne. Ens n’haurem sortit? Creiem que sí. Però ja ens ho direu vosaltres.

Anuncis

Bon Nadal!

Ho sabeu, que “Superherois”, el nostre disc, tindrà una cançó de Nadal? Es diu “Una postal de Ferrándiz al cor” i és original nostra.
Quan l’assajàvem, vam veure clar que quedaria la mar de bé un cor de nens a mitja cançó. Ens vam posar en contacte amb l’Orfeó Manresà i els va semblar una bona idea. El Lluís Arguijo, el director, en va escoltar la maqueta i aquest dissabte ja hem gravat els cors infantil i juvenil. Ens hem trobat a La Sorda, els locals d’assaig on Palance assagem, valgui la redundància. Hi tenen una sala prou gran per encabir-hi la vintena llarga de nens i nenes que hi han participat. El mític Josep Antoni Castaño “Nyanyo” ha estat el tècnic de gravació.

image

Tal i com va passar l’altre dia amb el quartet de corda, ha estat extraordinari sentir unes veus blanques precioses cantar una de les nostres cançons. Ens agradaria pensar que quan sentiu el disc us arribaran la màgia i l’emoció que hem viscut nosaltres avui.

Cordes

image

Ja ho hem comentat altres vegades. L’acte de crear (una cançó, una pintura, un escrit…) té un component primordialment íntim. En el cas del Xevi, que és qui compon les nostres cançons, primer les comparteix amb la resta del grup i, més tard i si s’hi escau, amb el públic. Però avui ha estat diferent. Hem pogut ESCOLTAR els arranjament per corda que el Xevi tenia dins del cap (primer) i sobre paper, via MIDI (després).
L’Anna Soler (violoncel), l’Alba Logan (viola), l’Anna Clarena i l’Ariadna Padró (violins) han arribat a l’estudi amb puntualitat. Mentre l’Aleix preparava la microfonia, elles han afinat i repassat partitures. Aquelles primeres notes… Escoltar-les per primer cop fetes realitat és un dels plaers més grans que tot músic compositor pot viure.

image

Després, ajustament de nivells, diverses preses per perfilar intencions, atacs dels arcs, etc.
Quan han acabat, Palance ens hem quedat amb la sensació d’haver viscut un dels moments més màgics de la gravació del disc.

Ho veus?

Ahir el Xevi va anar a dormir amb mal de coll. Els aires condicionats, ja se sap.
Dos inconvenients: a) és locutor; i b) avui havia de començar a gravar veus. S’hi ha posat, per provar-ho i, tot i que de tant en tant li surt una petita afonia, alguna cosa una mica “crunchy”, n’ha aconseguit fer tres cançons: “Abril” (recuperada de l'”Anuari”), la que serà el single, “Solitudine”, i el poema de Narcís Comadira “Escena d’agost a Blanes”, que hem musicat i per a la qual demà vindrà a gravar un quartet de corda.
El Xevi s’hi ha sentit a gust i ha fet segones i terceres veus. Encara més, l’Aleix (el tècnic i coproductor) hi ha fet octaves.en falset. Divertit i sorprenent. També hem provat octaves per sota, fent que el Xevi treiés els seus greus Johnny Cash style (ja li agradaria).
A la tarda, guitarres acústiques amb el Jordi. El puzzle comença a prendre forma. I quina forma.

image

Overdriven!

image

OMFG! No podíem ni imaginar-nos que les nostres guitarres sonarien com ho fan. D’acord, el Jordi i l’Èdgar són uns feres, però els amplis que fan servir i les mans de l’Aleix converteixen les cançons en murs sonors.

image

I avui haurem fet elèctriques! Demà, acústiques i comencem veus.

GTR’s!

image

Dilluns. Tornem a Can Sons. Comencem amb les guitarres de l’Èdgar. I només les netes. Les que van amb distorsió, overdrive o qualsevol efecte, després. Mètodes del tècnic, l’Aleix!
L’Èdgar és ràpid i s’ho poleix tot en un pimpam. A la tarda, el Jordi amb més guitarres. Hem planificat fer-ho en tres dies, però ens veiem a venir que acabarem abans. Yi-haaaa!

Actualització: el Jordi confirma les previsions. Avui dilluns ens pulim les guitarres netes. Demà dimarts, les distorsions.

Més bateries (i baixos)

image

El Nasi emprèn amb alegria “Els acords més tristos de Peer Gynt”, la setena de les cançons del disc. El Xevi l’acompanya al baix, amb els auriculars posats per seguir la bateria i la claqueta. Al control, l’Èdgar, un dels nostres guitarristes, i l’Aleix Sans, el tècnic a Can Sons, l’estudi on gravem, escolten atents que tot sigui a lloc, la bateria i el baix. Un cop enllestida, en quedaran tres més que (de ben segur) acabarem avui. La setmana vinent, guitarres. Jordi i Èdgar, aneu afinant.